Immersió en el món cinematogràfic... encara que només per un dia

Algú s'ha parat a pensar com és crea una pel·lícula? quins són els tipus de plans més comuns??etc... Jo abans de realitzar aquesta activitat, era del típic públic que tot ho veia similar, però amb la gravació d'aquest i amb la posterior edició m'ha canviat aquesta concepció.

El vídeo que us presento a continuació, tracta sobre dos noies que eren molt amigues des de ben petites (anaven juntes d'excursió, celebraben els aniversaris plegades, etc), però un bon dia decideixen estudiar la mateixa carrera universitària. A partir d'aquí, comencen tots els problemes, ja que una d'elles no podia fer front al cost de la matrícula i decideix ....... què penseu que pot haver fet? perquè no mireu el vídeo i ho jutgeu vosaltres mateixos?

Si algú està interesat en veure el guió de manera més detallada aquí ho pot trobar:

http://docs.google.com/Doc?id=dg4z7spp_5gx9t49cw

El diari digital vs el diari en format paper

El dimarts dia 7 d'octubre sortia publicat a el Periódico de Catalunya un article que portava per títol: "EL PAPEL ORGULLOSO DE SER DIARIO". Aquí l'autor, Josep Pernau, ens parla de la importància que ha tingut el paper en la nostra vida i història (per exemple, sobre paper es dugué a terme la campanya del escàndol Watergate contra el president Richard Nixon). Segons Pernau és important que hi hagi una convivència entre la tecnologia digital i el paper.

Des del meu punt de vista, el fet que un diari, que està publicat a Internet, pugui ser llegit arreu del món i per tan està assabentats del que succeeix en diferents païssos ajuda, a trencar les fronteres i a unir-nos una miqueta més. Això però té un inconvenient i és que malgrat i estar al segle XXI hi ha moltes persones, a Espanya i a d'altres regions, que no poden accedir a Internet i per tan penso que és molt important, per una banda, que hi continui havent els diaris de "tota la vida" i per l'altra que aprofitem aquest gran ventall que ens ofereix les noves tecnologies i realitzem diaris on-line.

Viure en un conte

Per realitzar el fotomuntatge he utilitzat el Adobe Photoshop CS2. En aquest cas he utilitzat una imatge extreta d'internet la qual és una il·lustració del llibre "El Princepet" de A. Saint Exupéry i una fotografia meva.

El primer pas ha sigut col·locar les dues imatges amb el mateix format i mode, desprès he retallat la meva cara amb el llaç magnètic i le sobreposats a la il·lustració. Seguidament he eliminat la cara original de la imatge i li he col·locat la meva.

Posteriorment, he igualat el to de la cara amb la dels braços per mitjà de l'eina de la bareta màgica i desprès amb el goteig de color.

Aquesta imatge té una resolució de 72 ppp i un tamany de 13'8x18'9 cm.

A qui no li agradaria ser protagonista per un dia?

Digital....???

Abans d'entrar a classe em pensava que els números primàris anaven del 0 al 9 i que combinats entre ells formaven la resta..., però després de la classe de noves tecnologies se'm van trencar tots els esquemes.
Resulta que existeix un codi anomenat binàri que està format per dos nombres, que són el 0 i 1, i a partir d'aquest es creen la resta. Per exemple 3;11 i 5;101. Amb això una màquina elèctrica és capaç de funcionar de manera eficaç i ràpida.
D'altra banda i gràcies a aquest codi les imatges també es poden convertir en nombres i fins i tot canviar els tons, sempre i quan es tinguin en compte els colors bàsics: verd, blau i vermell.
Després de tota aquesta explicació m'he adonat que el funcionament intern d'un ordinador no és tan fàcil com sembla i que darrere d'això hi ha un "ball de números" considerable.